Ricard Mira

Exposicions de Ricard Mira

Al llarg de la seva carrera artística, les exposicions que ha fet Ricard Mira superen sobradament el centenar, i la seva obra s’ha exposat i s’ha pogut admirar a Catalunya, al País Valencià, a Andalusia, a Alemanya, a França i als Estat Units. És elogiable l’exposició col·lectiva que va fer amb el Reial Cercle Artístic de Barcelona a la sala d’exposicions del Consistorio de San Marcelo, a la ciutat de Lleó.

Dins de la seva trajectòria professional, cal destacar la seva participació al Pavelló d’Art de la LVI Fira del Llibre de Frankfurt, Alemanya. També, el 2007 i 2009 va participar a la XIII i XV Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, de Besalú, Girona. El 2009 i el 2010 va participar a la Trobada de Forjadors i Artistes del Ferro, de l’Alpens. Va participar al certamen Forja Viva 2010, celebrat a Barcelona.

Ha col·laborat en esdeveniments de la ciutat de Mollet del Vallès com el Mollet Art 95 i, sobretot, cal remarcar el lliurament d’un relleu en coure a S.M. Joan Carles I, rei d’Espanya, durant la cerimònia inaugural del XLVII Campionat del Món de Tir, celebrat a Mollet del Vallès, l’any 1998.

L’escultor

La seva malaltia va fer que disposés de massa temps per pensar. La situació se li va fer angoixant i va pensar que havia de fer alguna cosa per alliberar la tensió de la malaltia. Va decidir començar a treballar en l’escultura del ferro, el fang i la talla de la fusta, sobre la base dels seus estudis de delineant i d’haver treballat com a tècnic matricer. Els bons resultats obtinguts en el període inicial i l’acceptació de la seva obra van fer que decidís crear, en els baixos de casa seva de Martorelles, un estudi-taller per poder fer les seves obres, cada vegada més complexes.

Ricard Mira ha viscut dues etapes artístiques ben diferenciades. A la primera època treballa sobretot els metalls i formes tallades de fusta, i fins i tot hi ha obres en què es barregen ambdós materials. També fa alguna obra amb fang. A la segona època s’especialitza en el treball del ferro, i pren com a fonts d’inspiració les escultures metàl·liques de Pablo Gargallo.

Fa prop de trenta anys que es dedica a l’escultura, i amb el temps ha esdevingut un escultor de referència, s’ha donat a conèixer i s’ha guanyat l’admiració i el respecte dins del món de l’art.

Ricard Mira és soci d’ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura), i membre del Club Social La Llum, una entitat de Mollet del Vallès dedicada als malalts mentals. Col·labora sovint amb Federació Salut Mental Catalunya, la federació catalana d’associacions de familiars de malalts mentals.

Infantesa, formació i professió

Ricard Mira i López va néixer a Valencia de Alcántara (Cáceres), el 6 de novembre de 1952. Era el tercer de quatre germans. Als onze mesos, els seus pares, valencians, es traslladaren a Catalunya. Primer es van instal·lar a Mollet del Vallès i més endavant a Sant Fost de Campsentelles. De petit va assistir a l’escola de can Mas Bagà, de la zona de baix del poble. En la seva etapa infantil gaudia i destacava perquè es feia les seves pròpies joguines, que construïa a partir de fustes i restes de peces de ferro que trobava en una foneria propera a la seva llar.

Als catorze anys comença la seva vida professional com a aprenent de matricer a la fàbrica de motos Nacional Motor, SA, i ben aviat va destacar per les seves habilitats manuals, que el van portar a formar part de l’equip de carreres Derbi, que en aquells anys va guanyar cinc vegades el campionat del món. El seu esperit d’aprendre va fer que cursés estudis industrials i als setze anys va obtenir la titulació de delineant industrial a l’Escola Industrial de Terrassa. Els dirigents de la indústria de les dues rodes van fer que distribuís l’horari del seu treball entre les seccions de matriceria i la de carreres, on era peça fonamental, ja que feia les peces més delicades per a les motocicletes Derbi, les conegudes Bales Roges, que competien al Mundial.

A l’edat de disset anys va tenir el primer brot de la malaltia de l’esquizofrènia i va estar tractat amb electroxocs i fàrmacs fins els 21 anys. L’any 1975 es va casar amb la Pepi, i més endavant van tenir un fill, el Ricard. Quan tenia la vida professional molt ben encarada per ser reconegut d’una banda com a matricer d’oficial de primera i d’altra com un extraordinari expert especialista en la construcció de peces per a les motos que disputaven el Mundial, l’esquizofrènia se li va agreujar i la malaltia es va convertir en crònica, cosa que li va malmetre de soca-rel les excel·lents expectatives professionals i el va obligar a deixar el món laboral a la precària edat de 29 anys.