Ricard Mira

Què fa Ricard Mira?

Al mestre Joan Abelló

• 55×32×24 cm
• Ferro
• 2003

Ricard Mira ofereix un ric i variat ventall descriptiu de monuments figurats, estàtues, pintures, penells, etc. pel que fa a la manera de representar la seva obra.

Destaquen figures metàl·liques treballades en diferents materials, com ara el Monument a Pau Casals, les siluetes de dones, els paisatges, els retrats, les escenes d’esports i de motor (en especial del món de la motocicleta).

Una menció especial es mereix el retrat que va fer del pintor molletà Joan Abelló i Prat, que és una escultura de ferro forjat en fred, i que es conserva a la Fundació Municipal Joan Abelló, de Mollet del Vallès (Barcelona).

El 7 de juliol de 2014, en una cerimònia celebrada al Palau de la Generalitat, el molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, Sr. Artur Mas, va lliurar a Ricard Mira el diploma de Mestre Artesà Escultor. El títol de Mestre Artesà és la màxima distinció que atorga la Generalitat de Catalunya als «artesans que han destacat de manera excepcional en l’exercici de la seva professió, amb una trajectòria professional acreditada», i és de caràcter vitalici.

Crítica d’art sobre Ricard Mira

Jericana guapa

• 48×25×30 cm
• Ferro, coure i llautó
• 2006
• Model: Horte Vivas Peiró

L’expressivitat de l’obra escultòrica de Ricard Mira procedeix en gran part de la combinació que fa entre el ple i el buit, servint-se, tot sovint, de làmines ondulatòries que donen dinamisme a les seves figures i suggereixen una certa elasticitat en contrast amb la consistència pròpia del metall. Juga així amb la percepció de l’espectador, que, davant peces tridimensionals, pot trobar volums evocats en l’absència de matèria.

En perfecta concordança amb la gracilitat dels perfils i els cossos, juga també en ocasions amb la llum que es projecta en els metalls i així els dóna caliu i interessants variacions de tonalitats cromàtiques.

Tot això dota, al mateix temps, a les obres de l’escultor, del lirisme, la plasticitat i l’elegància que caracteritzen les seves produccions, preferentment dedicades a la figura humana i animal de tradició vernacla.

Les línies sinuoses i polides, així com la puresa de les formes, contrasten a vegades amb la rudesa i deixadesa dels acabats, un deix sens dubte personal que de nou indica la tendència de l’artista pels contrastos en la unitat.

Tania Alba
Historiadora de l’art

Crítica sobre Bust d’Horte

Bust d’Horte

• 45×33×34 cm
• Ferro
• 2010
• Model: Horte Vivas Peiró

El títol és un diminutiu d’Hortensia, i correspon a una model que utilitza comunament i que li serveix com a motiu creatiu i d’inspiració.

En aquesta obra podem trobar reflectides moltes de les característiques de la plasticitat i l’expressivitat de l’artista, on la representació plàstica d’un espai, ja sigui simplement un objecte concret fixat en un moment puntual i específic en el temps, s’assevera com a essència primordial de la seva escultura. Ricard Mira recerca i juga com si fos el “dia” i la “nit”, o el yin i el yang, amb el “ple” i el “buit”. Subtils i delicades làmines ondulades transfereixen a l’espectador sensacions de dinamisme i moviment que provoquen la percepció d’elasticitat enfront la rigidesa del material utilitzat. Flueix de les seves mans un viu i personal esperit que ens ofereix una obra vital, matisada i suavitzada per aquest elegant dinamisme i produeix d’aquesta manera un perfecte equilibri en el resultat final de la composició.

La conseqüència és una obra equilibrada, madura, tridimensional, i que dota l’objecte de vida pròpia. És precisament en aquesta línia on trobem, al meu entendre, les bases principals del seu concepte.

Josep Fèlix Bentz
Historiador de l’art

Museus

L’adéu

• 30×18×12 cm
• Ferro
• 2003

Els museus que tenen obres en propietat de Ricard Mira són:

• el Museum of the Americas, de Florida (Estats Units): «L'adéu»
• el Museu Abelló Fundació Municipal d’Art, de Mollet del Vallès (Barcelona): «Al mestre Joan Abelló»
• la Col·lecció-Museu Garreta-Rovira, de Mollet del Vallès (Barcelona).

A més, hi ha moltes col·leccions particulars que tenen obres de Ricard Mira, entre altres les següents: Antoni Font, Jaume Forés “Calet”, Carme Marín, Josep Marín, Jordi Mas, Josep Masats, Amparo Pérez, Jaume Rifà.

Jaume Rifà
Estudiós de la història de Sant Fost